DE LA GUERRA CIVIL ALS ANYS 70
Aquell Centre Asturià mereix, per la seva encomiable
tasca humanitària durant la Guerra Civil, un reconeixement que mai no ha tingut, i una especial gratitud de tots els asturians. Perquè si fins el 1937 la vida del Centre va transcórrer, a la manera d'uns altres de similars característiques, de forma més aviat llangorosa, aquest any va adquirir un inusitat protagonisme, ja que el desenvolupament de la guerra li va obligar a passar de simple 'Centre Regional' a ésser en la pràctica l'Ambaixada d'Astúries a Catalunya. Va ser al juliol d'aquest any quan la Delegació del Govern d'Astúries a Barcelona li comunica que es preveu l'afluència de milers de refugiats de guerra procedents d'Astúries, havent el Centre de disposar-se a cooperar en la seva acollida, orientació i suport.
Efectivament, durant els mesos d'agost a octubre d'aquell any, segons explica l'historiador Etelvino González "arriben, per milers, una població feble: dones, nens, ancians, ferits. El Centre nomena una 'Comissió d'ajuda als refugiats d'Astúries' i multiplica les seves activitats per a reunir recursos per l'ajuda de més de 25.000 dones i nens, amb domicili a Llauria 120. Entre els dies 20 i 21 d'octubre de 1937 són evacuats entre dotze mil i quinze mil persones per Xixón, Avilés, Candás i Luanco, rumb a França, des d'on en un parell de dies arriben a Catalunya. El Centre Asturià es converteix per a tots ells en el seu consulat o la seva ambaixada, que, amb l'ajuda del Govern d'Astúries i en connexió amb els organismes oficials de la República i de la Generalitat de Catalunya, els localitza, registra la seva situació i necessitats, els orienta i dóna socors. Domicili: Pelai 62".
Paral·lelament posa en marxa
diversos serveis: una cooperativa de consum en el Passeig de Gràcia nº 43, amb sucursals a Girona, Olot, Granollers, Manresa, Vic i Tarragona. Un taller de confecció amb 40 treballadors. Colònies escolars per a nens, clínica a Tona per a malalts infecciosos, servei d'informació de desapareguts, identificació i registre, gestió de bescanvi de presoners, contactes amb els Centres Asturians de València i Madrid, petició de suport als asturians de Cuba, Argentina, Mèxic i Estats Units a través dels Centres Asturians existents en aquests països…
En fi, el Centre va realitzar una ingent tasca d'auxili, solidaritat i servei en moments tràgics que bé mereix gratitud i que hauria d'alguna forma d'ésser oficialment reconeguda, doncs no és fàcil presentar un col·lectiu de tan gloriosa executòria.
En relació a l'actual -que no va aconseguir la denominació oficial de 'Centre' fins el 1970- va complir inicialment, en concordança amb els seus fins estatutaris, l'agrupació en el seu si d'asturians que pocs anys abans havien lluitat a la Guerra Civil en bàndols oposats, oferint-los convivència en harmonia, amistat i respecte, cimentat tot sobre la base primordial de la seva comuna Asturianitat.
